L'Art Cristià: La nostra Història
Els germans Joaquim i Marià Vayreda i Vila, que freqüentaven París amb motiu de les seves activitats artístiques, hi van assimilar un tipus d’iconografia coneguda amb el nom d’Art de Sant Sulpici, atès que el desenvolupaven un bon nombre d’artistes instal·lats al barri parisenc que porta el nom del sant.
Joaquim Vayreda, juntament amb el també pintor J. Berga i Boix, va fer un assaig tècnic destinat a donar ocupació als alumnes avantatjats de l’Escola de Dibuix d’Olot, oferint-los la possibilitat de desenvolupar professionalment la seva capacitat artística.
D’aquesta mútua col·laboració va néixer la primera indústria d’imatgeria religiosa, que va arrelar a la població i constitueix actualment una de les seves activitats artesanals més peculiars i conegudes.
El 1880 la societat es deia “Vayreda, Berga i Cía”, que es va transformar dos anys després en “L’ART CRISTIÀ”.
Nombrosos artistes, entre els quals hi ha escultors amb prestigi internacional han passat pels tallers d’aquesta empresa degana, creant imatges que han donat prestigi a la marca i també han estat exportades a diversos països dels cinc continents.
Les estàtues realitzades en pasta cartró fusta tenen la concessió afirmativa per part de la Sagrada Congregació de ritus i indulgències, i per tant, la consideració de material noble i venerable.
L’any 1850, a Olot, hi havia una activitat tèxtil molt important (cotoners, teixidors,…), provinent de la indústria de les indianes. Fruit d’aquesta trobem una base artesanal assentada.
Per donar suport a aquesta indústria, s’havia fundat l’Escola Pública de Dibuix (impulsada pel Bisbe Lorenzana el 1783), que ensenyava als joves aprenents les arts gràfiques de les indianes.
Més tard, l’artista Joan Carles Panyó va ser director d’aquesta escola durant molts anys i va exercir una gran influència sobre nombrosos deixebles.
D’altra banda, a finals del segle XIX es va viure un període de recuperació religiosa ja iniciat per Balmes, que fa que la iconografia estigués molt arrelada a la cultura occidental en general ia la catalana en particular. Els germans Vayreda i l’avi Berga recullen aquest llegat i el transformen en una nova indústria: la imatgeria religiosa.
Els impulsors de l’Art Cristià van aprofitar doncs totes aquestes circumstàncies i van crear una indústria en aquells moments nova i pròspera.
Tant és així que aviat trobem altres exemples en el mateix sentit (fins a 20 tallers a principis del segle XX). Actualment el que pretén l’empresa és donar a conèixer aquest patrimoni cultural únic al món amb més de 2.000 models d’escultors com Ache, Alentorn, Blay, Devesa o Llimona entre d’altres.
L'Art Cristià: Una història única
L'Art Cristià: tradició, modernitat i futur
TRADICIÓ
La indústria dels Santos , que ara veiem com un anacronisme, va ser per tant al seu dia innovadora .
Si fem un repàs alles formes tradicionals que s’utilitzaven a mitjans del segle XIX per emmotllar les imatges i els materials emprats, ens adonem que la indústria de sants d’Olot i, particularment L’Art Cristià serien innovadors en introduir un nou material i una nova tècnica de modelatge.
Ens referim a la pasta cartró fusta, que va representar una millora substancial en la producció de sants , ja que suposava: menys temps de modelatge, més lleugeresa de les peces i més resistència del material.
MODERNITAT
L´Art Cristià és avui una empresa d´autèntica tradició artesanal que ha sabut adaptar-se als temps moderns. Ha passat per etapes reeixides i per instants difícils, però ha sabut evolucionar en el temps, adaptant-se sempre al mercat ia les circumstàncies.
És per això que està en condicions d’oferir la tradició més pura juntament amb l’experiència dels anys que l’avalen alhora que incorpora les millores tecnològiques del moment present.
La combinació Tradició – Experiència – Modernitat fan que L’Art Cristià sigui una empresa model amb més de cent anys d’història – des de finals del segle XIX (1880) fins als nostres dies.
FUTUR
L’empresa ha obtingut la marca de qualitat Garrotxa Leader basada fonamentalment en dos sectors, a més a més de l’econòmic, que són el mediambiental i el social.
Amb la finalitat d’innovar tecnològicament amb la renovació dels motlles i així poder oferir aquest patrimoni per a un ús a la intempèrie
Dins l’Art Fúnebre, hem unit els nostres esforços col·laborant amb una empresa capdavantera i líder en innovació i desenvolupament en la recerca de noves tecnologies al món de l’Art.